Parlem dels conflictes bèl·lics

MAR AGUILERA VAQUÉS

• Acadèmica i experta en dret constitucional.

• Professora de Dret Constitucional a Universitat de Barcelona

• Màster (LL.M.) per la Universitat de Colúmbia de Nova York.

• Experta en missions electorals de la Unió Europea (UE).

• Dret constitucional, drets humans i processos democràtics.

• Analista jurídica i d’opinió en mitjans com El Periódico.

CREUS QUE S’ACONSEGUIRÀ MAI LA PAU MUNDIAL COMPLETA?

És clar, què s’ha d’entendre per la paraula “pau”? Perquè pau sense justícia no és pau. Pau s’entén com que no hi hagi guerres i que hi hagi un mínim de justícia, i un mínim de justícia és democràcia, drets humans i estat de dret; és a dir, imperi de la llei, que s’apliqui la llei, que la llei la faci un país democràtic i que es respectin els drets humans. Jo vull pensar que potser sí, que un dia n’hi haurà. Que sempre hi haurà alguna cosa petita, però potser sí que un dia s’arribarà a no estar, en l’àmbit internacional, en un estat com l’actual, en què mana la llei del més fort.

Rússia envaeix Ucraïna, Israel comet un genocidi a Palestina, tot el que passa a Darfur, al Sudan, i a tants llocs del món… I penso que, de la mateixa manera que potser en l’àmbit intern durant molts anys passava —en països que avui són democràtics—, que com a mínim hi ha eleccions amb tots els seus defectes, hi ha una llei que es compleix o s’ha de complir, hi ha uns drets i tot un sistema… Doncs vull pensar que aquest sistema democràtic intern, amb totes les seves imperfeccions, un dia es replicarà realment a escala mundial. Hem de pensar això, perquè si no és molt desesperant.

QUINS CREUS QUE SÓN ELS CONFLICTES MÉS GREUS ACTUALMENT?

Per a mi, més que un conflicte, una de les situacions pitjors que veig avui en dia és l’Afganistan: el 50% de la població està aniquilada, està morta en vida. Les dones no poden sortir al carrer, les fan anar amb burka; ara diuen que els volen posar un burka d’un sol ull… No les deixen cantar, ni anar a l’escola, ni fer res. Per mi això és estar mort en vida, més que un conflicte: és una situació extrema.

Després, tot el tema dels desplaçats i, òbviament, el que està passant a Gaza, que és un genocidi i és molt fora de sèrie. Costa molt d’assimilar. També, pobra gent d’Ucraïna, i molts altres conflictes dels quals no sabem res: del Iemen a molts països d’Àsia i d’Àfrica. Ara el Sudan també. Hi ha molts països amb situacions molt extremes, però a les notícies no ens arriben.

De fet, si mires Al Jazeera —jo a vegades l’he de parar—, explica molt més les desgràcies d’altres parts del món, i de manera molt crua. Però potser ara només sabem el que passa a Palestina i no sabem res de països com el Sudan, Nigèria o molts altres on hi ha guerres. A menys que llegeixis o miris notícies d’aquelles zones, no ho saps.

També hi ha els processos de democratització. Fa dos anys vaig estar a Zimbàbue, que crec que van ser les últimes eleccions amb intenció de ser una mica democràtiques. Ara ja el que va guanyar s’ho ha manegat tot i ho està retallant tot; la gent està torturada… Hi ha molts llocs on ja no hi ha ni conflicte; senzillament hi ha dictadures molt dures, com l’Afganistan o Corea del Nord, on ni sabem què passa.

QUINS CONFLICTES HAS VISCUT EN PERSONA I COM HO HAS VISCUT?

De conflictes en persona n’he vist bastants. Quan faig missions d’observació o missions d’experta electoral, vaig com a experta de la Unió Europea o com a supervisora de l’OSCE o de Nacions Unides. A Nacions Unides vaig anar a Timor Est. He vist moltes situacions: vaig a llocs que estan després d’un conflicte o en un moment de conflicte, o que s’estan democratitzant, sobretot per temes electorals.

He estat en molts llocs. Potser els que criden més l’atenció són Sudan, Egipte, Tunísia, Tanzània, Zimbàbue, Ghana —hi vaig estar força temps—, Timor Est, Cambodja, Papua Nova Guinea, Haití, Mèxic, Guatemala… També tots els països de l’ex-Iugoslàvia. Vaig anar-hi després de la guerra; vaig començar per Bòsnia, a la República Srpska, i després Macedònia.

L’impacte és diferent segons el moment vital en què estic i el moment que viuen ells. A vegades estàs en un lloc de postconflicte que és horrible, però hi ha molta esperança, com a Timor Est: tot i la violència del referèndum, hi havia esperança.

A Zimbàbue, on jo era l’analista de drets humans de la missió europea, era molt conscient que tot el que reportava era greu i que el país s’estava encaminant cap a una dictadura. Tot el que fèiem era testimoni del qual estava passant.

També he estat en llocs perillosos com l’Iraq, on m’havia de moure amb combois de cotxes blindats. Sorprenentment, això no em va afectar tant com Zimbàbue, perquè allà hi havia molta seguretat i no estava tant en contacte directe amb les víctimes.

També es creen lligams amb la gent. A Papua Nova Guinea, la meva ajudant era una dona brillant, però estava en un país on les dones tenen una situació terrible. Això també és dur.

CREUS QUE ESTEM EN UN MOMENT AMB MOLTS O POCS CONFLICTES?

No ho sé segur. Hi ha observatoris, com l’Observatori de la Pau, que estudien la quantitat de conflictes al món. Depèn de molts factors: hi ha més gent, més tensions… En proporció, no crec que hi hagi més conflictes que en altres èpoques, però no ho puc assegurar; cal mirar dades. El que sí que passa avui és que en sabem més, gràcies als mitjans.

Això és bo per conscienciar-nos, però també és dur per al dia a dia de la gent. Per això cal poder desconnectar. No cal anar a cap lloc per estressar-se: mirant notícies ja veus prou patiment.

QUINS CONFLICTES IMPORTANTS N’HI HA QUE NO ES MENCIONIN?

Un dels més rellevants és tot el que passa a l’Afganistan, l’Iraq i Síria, on encara hi ha guerres internes i grups terroristes. També el Sudan, que fa molt temps que està en conflicte. Sri Lanka, després del genocidi contra els tigres tàmils. També la guerra d’Ucraïna, de la qual ara se’n parla menys. A Txetxènia, gairebé tothom ha perdut algú.

LA INFORMACIÓ DE LES GUERRES ARRIBA A TOT EL MÓN DE LA MATEIXA MANERA?

No. Depèn de cada país. Si ets ciutadà rus, no entens què passa a Ucraïna. A Timor Est, els indonesis pensaven que els timoresos eren uns desagraïts, quan ells estaven vulnerant el dret internacional.

També hi ha el problema de les notícies falses, de notícies esbiaixades i de com la gent no contrasta informació. A més, plataformes com Facebook tenen normes estrictes a Europa, però no a països com Papua Nova Guinea, i allà intervenien directament en processos electorals mitjançant discursos d’odi i manipulació.

COM SÓN LES GUERRES D’AVUI? HAN CANVIAT?

Tenen més capacitat de matar, però en el fons continuen sent el mateix: matar algú. És increïble que algú mati una altra persona per interessos econòmics o polítics. És d’una brutalitat que ni els animals tenen, perquè els animals maten per menjar. Això no ha canviat des de l’inici dels temps.

COM EXPLICAR ELS CONFLICTES BÈL·LICS A LES ESCOLES DE SECUNDÀRIA?

S’han d’explicar, però de manera atenuada. Cal explicar els orígens dels conflictes i com evitar-los educant en la pau. Hollywood és una màquina de propaganda bèl·lica: cal contrarestar-ho amb cultura, educació, polítiques de pau i ONG que treballen en aquesta línia.

S’ha d’explicar que passen coses horribles i que hi ha raons darrere dels conflictes, però res justifica una guerra ni matar algú.

ALGUNES GUERRES ENS AFECTARAN EN EL FUTUR?

Sí. Ara mateix es torna a repartir el poder mundial. La Xina, Malàisia, l’Índia, el Pakistan, l’Iran i Rússia estan agafant molt de poder. A l’Àfrica, aquests països hi tenen molta influència. Hi ha una lluita econòmica i de poder brutal.

Per això cal educació per la pau i consciència, perquè igual que hem aconseguit viure en països democràtics, també s’hauria de poder assolir això a escala mundial.

XESCO REVERTER BAQUER

• Edat – 47 anys

• Llicenciat en periodisme a la Universitat Ramon Llull 

• Màster en relacions internacionals pel CIDOB

• Periodista de TV3 (enviat a l’Orient Mitjà)

• Corresponsal a Londres i Washington

• Escriptor

Creus que hi haurà mai una pau mundial completa? 

La veritat és que soc pessimista, perquè si estudiem la història veurem com els conflictes armats, la violència, és tan intrínsec a l’home que la trobem en el seu origen. Les persones, els esforços humans, sempre han tingut aquest impuls de resoldre per la via de la violència amb els conflictes. I encara que hagin evolucionat molt com a espècie, hem estat incapaços de desenredar aquesta pulsió violenta que tenim. Res em fa pensar a mi que ens acostem a un futur lliure de conflictes. I la prova està és que no… Hem estat incapaços els últims 20 anys o 30 anys de fer-ho i de fet els conflictes estan augmentant, Després en parlarem. Però, per tant, el conflicte està tant com l’espècie humana i les guerres continuaran, jo crec, malauradament formant part d’elles. Seduïm pregunta: quins creus que són els conflictes més greus, actualment? Jo en citaria tres. El conflicte Ucraïna, el conflicte de Gaza i també el conflicte del Sudan. Pregunta tres: quins conflictes has viscut en persona? Què has vist i com ho has viscut? Doncs jo he pogut viure ràpidament dos d’aquests conflictes, el conflicte de Gaza i el de Palestina, diguem-ne, i també el d’Ucraïna.

Pel que fa al d’Ucraïna, hi he estat quatre cops, des de la invasió, i he pogut comprovar si Sobretot, dues coses a Ucraïna: el cansament enorme de la població per aquesta guerra, el preu enorme que s’està pagant en tots els nivells i el trauma i les dificultats que tenen els ucraïnesos en el seu dia a dia. Pensem que és una societat bastant semblant a la nostra i això fa que vexis els altres, aquests protagonistes d’aquesta guerra, en a fons, com els teus semblants. I això, doncs, crea un impacte més dur, perquè estàs entrevistant un soldat que té la teva edat i que feia exactament potser la teva feina o un perfil bastant semblant, i ara s’està jugant la vida per defensar el seu país i té la dona segurament exiliada a Alemanya i no la veu més que un cop l’any amb els fills, etc. Per tant, a la Ucraïna he vist aquest patiment enorme, però al mateix temps també una resiliència admirable del país a l’hora de voler continuar lluitant a l’hora de voler fer front a aquesta invasió, molt conscients que si es rendeixen davant a Vladímir Putin, el seu país, les seves vides aniran clarament a pitjor.

Pel que fa al conflicte de Gaza, també n’he pogut cobrir tres, quatre cops des que va començar fa un parell d’anys. El gran hàndicap que tens allà és que no podem entrar a casa a la premsa internacional. Per tant, és molt frustrant perquè com a l’observador que som, estàs informant d’una cosa de la qual no pots trepitjar ni pots parlar amb els protagonistes de forma directa. Ens hem de limitar a cobrir el conflicte des d’Israel i també des de Cisjordània, la part palestina de Cisjordània. Tot i això, també el que em sorprèn és com, especialment al principi i també després, durant tots aquests dos anys, la societat israeliana i Palestina s’han anat endurint cada vegada més, adonant-se, que cada vegada més lluny, de forma que ara hi ha una fràgil treva. No se sap quant temps aguantarà, però ni molt menys les causes de conflictes profundes s’estan abordant. I aquestes causes altres, és l’ocupació d’Israel, de gran part de Palestina, de pràcticament tot Palestina, la terra que els toca als palestins. I mentre això no s’esmenti, el conflicte continuarà. I, per tant, com he vist aquest conflicte, també quan l’he vist més és quan vas a la part de la Cisjordània i t’adones com l’ocupació israeliana continua imparable i com la dels palestins era el dia a dia, no a Gaza, que com repeteixo, no hi podem entrar, sinó a Cisjordània cada cop és més difícil i més asfixiant.

Creus que esteu en un moment amb molts o pocs conflictes? 

Jo crec que estem en un moment amb, no sé si molts, però bons conflictes. En el sentit que jo recordo, per exemple, fa deu anys, més o menys, que la inèrcia, la tendència era que cada cop hi hagués menys conflictes, i de fet, hi havia estudis al món, acadèmics, que analitzaven el nombre de conflictes que hi havia al món i clarament havia anat a la baixa, respecte, posem el cas, als anys 90. El 2010 o 2015 hi havia menys conflictes al món. Això, i per tant també menys morts, menys desplaçats, etcètera. Semblava, com dèiem al principi, que potser l’home es podria encarrilar cap a un futur sense conflictes. Però això va ser un miratge, perquè clarament, gran part tenien la guerra de Sèria, que ja va provocar unes matances i un èxo una descomunal de població i una violació brutal dels drets humans. I després, han vingut els conflictes a Gaza, el d’Ucraïna, el del Sudan que ha agafat tota una nova dimensió. Això ha fet que els i la tensió hagin augmentat exponencialment. I en el cas d’aquests dos conflictes últims, tant de Gaza com d’Ucraïna, amb unes ramificacions internacionals i amb un rearmament global, també molt significatiu.

Tot això fa pensar que anirem cap a un món amb més conflictes. La gent no es rearma perquè cregui que hagi d’haver-hi pau, sinó en gran part perquè tem que hi hagi conflictes cada vegada més. Per tant, crec que anem a una època amb més conflictes. 

Quins conflictes hi ha importants que no se’n parli molt o gens? 

Jo crec que et diria tres conflictes, potser. El del Sàhara Occidental, que malgrat amb el conflicte congelat, continua igual, però ningú en parla. Només ara aquests dies n’hem parlat perquè ha sigut el 50 aniversari de la marxa verda, de l’ocupació del Marroc d’aquest Sàhara Occidental, però encara hi ha un conflicte allà latent que una vegada més no s’està solucionant aplicant el dret internacional sinó aplicant les mesures de força o els fets consumats. Un altre conflicte seria aquest del Sudan, que n’hem parlat abans. El Sudan està ara mateix partit amb dos. No és pas una guerra civil sinó un conflicte entre militars, entre dues faccions o les forces de seguretat del país, que van treballar juntes per abolir la democràcia i un cop en el poder, van ser incapaces de conviure, en especial, en concret dos límits, i es van acabar confrontant i han acabat portant el país en un desastre absolut, amb una crisi humana que, segons l’ONU, és la pitjor que hi ha.

D’aquest conflicte, pràcticament, no se’n parla. I tampoc es parla gaire de la pandèmia que sempre hi ha a l’est de la República Democràcia del Congo, on hi ha una sèrie de milícies que lluiten contra el govern central, amb el suport de Ruanda, per Uganda, i amb una implicació molt gran dels recursos minerals que hi ha en aquella regió i que fa que aquest conflicte, en gran part per la lluita dels recursos, no es pugui mai acabar. Aquests tres conflictes, diria jo. 

Quina informació de les guerres importants arriben a tot el món de la mateixa manera?

Doncs, és que no, perquè hi ha una norma bastant clàssica del periodisme, que també s’aplica jo crec que és a la política, que és que tu informes o parles o et preocupes de les coses que cop passen a prop teu. Per tant, si hi ha un conflicte molt llunyà, se’n parla poc o la gent es preocupa poc. Un exemple és, per exemple, a l’Àsia es parla poc dels conflictes de Gaza o d’Ucraïna. A Europa es parla poc del conflicte al Sudan, etcètera.

Nosaltres parlem poc. Ara estic pensant amb d’un altre conflicte que hi ha al món i que no  se’n parla ni tan sols es menciona. Són les guerres oblidades. És el conflicte que hi ha a Myanmar on sí que hi ha una guerra civil a també molt important. Per tant, el fet que un conflicte ens toqui més o menys a prop fa que nosaltres en parlem poc. 

Com són les guerres d’avui en dia? Ha canviat molt del passat? 

Jo diria que dels últims deu anys a ara sí que han canviat moltíssim. I jo crec que és un canvi tecnològic, com pocs hi ha hagut. I aquest canvi tecnològic té un nom, bàsicament, que es diu el dron. Tot el món, en el fons, estava preparat i els exèrcits estaven preparats per fer front a fer una guerra convencional amb tancs, amb artilleria, amb aviació. Què hem vist ara? Parlant de la guerra d’Ucraïna, sobretot, i ja havia començat una mica abans, però amb la guerra d’Ucraïna ha sigut ja, l’explosió. Doncs que l’arma clau en les guerres actuals són els drons. Un dron d’alguns pocs centenars de dòlars pot acabar perfectament amb un tanc que val cinc milions de dòlars, o fins i tot, pot acabar amb un avió que pot valer trenta o cinquanta milions de dòlars. Per tant, aquesta entrada dels drons el que ha fet és obligar tots els exèrcits a canviar les seves tàctiques, els seus entrenaments, les seves prioritats i dedicar, en el cas d’Ucraïna, milers i milers de soldats a pilotar aquests drons, a saber-los pilotar, per tant, tenir fàbriques totalment destinades a aquest tipus d’armament, que s’ha convertit en la gran, arma d’aquest segle XXI. Jo crec que aquest és el gran canvi.

Com creus que s’han d’explicar els conflictes bèl·lics en les escoles de secundària?

Jo soc professor i la veritat és que no m’ho havia plantejat mai. Jo crec que s’han d’explicar,  doncs com s’expliquen els conflictes, com s’explica la Segona Guerra Mundial o la Primera Guerra Mundial o la Guerra Civil. Doncs analitzant, les causes, els efectes, què va passar, les conseqüències, els papers dels diferents actors… També és molt important, potser, a nivell de fer més èmfasi en què passava amb actors que potser no serien els principals. Estic pensant, per exemple, en les dones o en els infants. Què passa amb la Segona Guerra Civil o amb la Segona Guerra Mundial, amb aquests sectors de la població que potser no se n’informa tant i, en canvi, doncs tots tenen el seu paper, no? La forma potser d’acostar més les guerres als infants o als adolescents és que vegin què feien les dones o els adolescents d’aquella època a base de textos, de documents que es puguin trobar, no? El típic, però si un jove llegeix el diari d’Ana Frank, que és una jove, una adolescent com ella, doncs segurament li arribarà més que no pas un llibre del conflicte militar en si, no? Per tant, fer una combinació potser d’aquestes coses o en l’actualitat, per exemple,aconseguir explicar el conflicte de Gaza a base també de buscar joves de Gaza que n’hi ha bastants que tenen vídeos de TikTok o d’Instagram i que expliquen el seu dia a dia i potser això arriba més que no pas una classe magistral explicant els fets i uns conflictes que també s’ha d’explicar, però s’ha de poder complementar potser amb aquestes històries més personals.

Algunes guerres d’ara ens afectaran en el futur? 

Sens dubte, especialment per dos motius, per exemple. El primer és que en la guerra tant d’Ucraïna com de Gaza, el que hem vist i estem veient arreu del món és que cada vegada, el dret internacional, les normes que regien les guerres, els organismes internacionals multilaterals que vetllaven perquè aquestes guerres no sortissin tan de mare o es respectessin unes mínimes normes, tot això s’està debilitant moltíssim i cada cop hi ha menys respecte pel dret internacional i per la sobirania dels estats. De forma que, per exemple, si Vladímir Putin acaba amb un resultat relativament exitós a la guerra d’Ucraïna, haurà estat obert un precedent, molt temptador per altres països, perquè tu hauràs pogut invadir el teu veí sense pagar-ne masses conseqüències o, en tot cas, acabant guanyant una guerra, mentre que abans invadir un país veí era com un pecat mortal que cap país, s’atrevia a fer-ho, precisament, perquè comportava la condemna immediata de tota la comunitat internacional. Per tant les guerres actuals com la d’Ucraïna en funció del seu desenllaç, ens afectaran més o menys. Encara amb Ucraïna, el fet que a Rússia hi hagi una persona com Vladímir Putin, amb una agenda clarament expansionista, també fa, jo crec, que ens haguem de preocupar de cara al futur. Perquè al marge de com acabi la guerra d’Ucraïna, si aquesta guerra li surti bé, ell té intencions de seguir expandint la seva influència i atacarà les repúbliques bàltiques, Estònia, Letònia i Lituània, i en part és per això que l’OTAN s’ha posat dura i hi ha moltes tropes de l’OTAN i vigilància. Però veiem com ell intenta d’alguna forma provocar aquests països, infiltrar-s’hi, ja sigui amb drons, ja sigui amb atacs cibernètics, amb alguns sabotatges. Per tant, mentre Putin continuï en la Casa Blanca al Kremlin, jo crec que continuarem tenint en el futur els efectes de la guerra d’Ucraïna. I en el cas de Gaza i Palestina, segurament enllaço amb el que deia al principi d’aquesta pregunta que és que el fet que Israel hagi tingut tanta impunitat a l’hora de violar els drets dels seus veïns i actuï amb tanta impunitat al poble del Pròxim Orient, doncs també és una una mala recepta per entendre’ns, perquè en el futur encara es comporti d’una forma més o menys reglada pel dret internacional i actuï amb més impunitat. I de nou, ell estableix un exemple, un precedent. Si jo puc actuar així, doncs un altre segurament pot actuar de la mateixa forma i trencar una sèrie de regles i tabús que fins ara la gent no s’atrevia a preguntar, a trencar. 

Què podem fer en l’àmbit individual o col·lectiu per reduir el risc de guerres en el futur? Què podem fer?

Doncs jo crec que el millor que podem fer és sobretot estar informats i ser conscient del que passa al món. En l’àmbit individual, sens dubte, una persona informada, uns estudiants informats, coneixedors de la història i de la història recent i de l’actualitat, és el millor antídot per a què el que està passant a prop ens pugui passar a casa. De la mateixa manera que entendre els conflictes del passat i coneixe’ls és el millor antídot per saber els errors que no s’han de repetir, saber què està passant a Ucraïna, saber què està passant a Gaza i estar informats jo crec que és el millor antídot contra la desinformació, contra alguns discursos alternatius tendenciosos i, per tant, com a ciutadans, la nostra responsabilitat, en el fons, jo crec que és estar informat. I així, en el fons, també podem lluitar contra aquesta violència i en l’àmbit col·lectiu, jo trobo que, per exemple, aquestes mobilitzacions que hi ha hagut, arran de la guerra de Gaza, que molts estudiants s’han mobilitzat, jo crec que és altament positiu. Si tenim consciència col·lectiva, que la unió fa la força, que la pressió al carrer de l’opinió pública és important i això és el que fa també als governs sovint actuar d’una forma que si no, segurament no ho farien. Per tant, tota la mobilització col·lectiva que pugui haver-hi en favor dels drets humans, contra determinades guerres, juguen un paper a l’hora d’alterar els discursos oficials o de provocar que els governs puguin actuar d’una forma o l’altra. Per tant, estar informats és el més important i a la que aquesta informació ens arriba i podem actuar també de forma col·lectiva, ja sigui amb manifestacions, amb protestes, amb articles, amb debats… Doncs tot això és important tenir una ciutadania informada.