Els reporters de la Revista Escolar Digital (RED) de l’Escola Anoia hem entrevistat Marc Castells, l’alcalde d’Igualada. El batlle ens ha rebut amb els braços oberts i ens ha respost extensament les nostres preguntes. S’ha mostrat xerraire i parlant molt de pressa, però també molt amistós i proper. Fins i tot, gairebé s’ha emocionat parlant de la seva família, sobretot de la seva mare.
Quan i com vas saber de quin partit eres?
Aquesta pregunta, d’aquesta manera, no me l’havien fet mai! Quan tenia 14 anys, vaig anar a unes colònies amb un grup que es deia Grup d’Estudis Nacionalistes, on hi havia personatges del nacionalisme català molt potents, i entre ells n’hi havia dos que em van fascinar: mossèn Ballarín (un mossèn molt especial, amb un gran patriotisme) i en Pep Espar i Ticó, que en època de Franco va aixecar-se en un acte al Palau de la Música i va cantar “La Santa Espina”, i va ser colpejat i el van portar a la presó i, per tant, era un personatge mític de l’antifranquisme i del nacionalisme. Allà em van fer entendre com era d’important defensar el teu país, la teva llengua i la teva cultura. En aquells moments, Convergència i Unió era el partit que encaixava més amb el que jo creia, tot i no compartir les seves idees al cent per cent. I per això em vaig fer militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya, amb vint-i-pocs anys, i després vaig ser militant de Convergència. No ho vaig fer només pel tema nacionalista, sinó per la ideologia de centre en general. Com deia Aristòtil, entre l’excés i el defecte hi ha la virtut, que es troba al mig, al centre.
Quina és la teva principal motivació per ser alcalde?
Al Congrés i al Parlament es fan lleis de les quals es triga molt a veure el resultat, però sent alcalde pots transformar de manera absoluta tota la ciutat molt ràpidament. Un exemple: si tu mires una foto del Google Earth del Parc Central, hi veus una esplanada de terra polsegosa, bruta, decadent, on a sota hi havia un abocador, i en pocs anys serà un bosc increïble. El que a mi m’agrada és això: la capacitat de transformar i de fer que una cosa que tu has pensat, que has meditat i que has consensuat, aconsegueixi els recursos per tirar endavant. Aquesta és la política que a mi m’agrada, amb la que més gaudeixo i amb la que em sento realitat no només com a alcalde, sinó també com a persona.
Quan et van elegir, què va ser el primer que vas pensar?
Em va impactar molt. Vaig anar a l’ajuntament a reunir-me amb el que era l’alcalde anterior i em va donar molt bons consells, i fins al dia d’avui encara anem a dinar junts per donar-nos consells i ajudar-nos entre tots dos. Quan em van dir que seria el nou alcalde, vaig pensar especialment en la meva mare, ja que ella amb 14 anys va venir d’un poble molt petit de Guadalajara, molt bonic, però on no tenien cap futur. Quan va venir a Igualada, que la gent la mirava malament per no saber català i que li va costar molt integrar-se. Ella va estar molt orgullosa que, venint d’un altre poble, d’haver aconseguit que el seu fill arribés a ser alcalde. Quan ve a l’ajuntament gent de fora, jo sempre els explico la meva història i la de la meva mare, perquè sàpiguen que la societat d’aquest país funciona, i que tots els somnis són possibles. Ara fa uns cinc anys que la meva mare és morta, però així i tot, encara la recordo i penso que segueix orgullosíssima de mi.
Quines idees principals defenses?
Jo et diria que el futur d’aquest país ha de passar per la independència, i aquest és un dels meus objectius principals. Han passat moltes coses aquests darrers anys que es podrien haver fet molt millor. El president Mas em donava sempre un consell: “Marc, en aquesta vida, o encertes, o aprens”. I crec que no hem encertat, però hem hagut d’aprendre. Però els altres també n’han après molt, i això vol dir que el camí no serà fàcil. A part d’això, formar part d’un projecte polític significa buscar el bé comú, buscar la justícia social i que tothom ha de tenir oportunitats. Jo soc en aquest sentit socialdemòcrata en la part social, i soc liberal en la part econòmica, perquè crec que el progrés econòmic és clau perquè la societat funcioni. Però jo estic molt centrat en Igualada: penseu que hi ha una competició entre les ciutats mitjanes d’aquest país, i jo la vull guanyar, i aquest és el meu objectiu ara.
Quins canvis en la vida et va suposar ser alcalde?
És un canvi radical, que no m’hagués imaginat mai. De primer, vull agrair molt a la meva família, a la meva dona i als meus dos fills, perquè tinc al despatx una foto dels meus fills petitets i ara són com vosaltres, són adults i adolescents que van camí de ser adults, i impressiona molt que els he vist créixer molt ràpidament i no he pogut estar tot el temps a casa que m’hauria agradat. Mireu, aquesta setmana no he dinat ni dinaré, ni he sopat ni soparé a casa meva ni una sola vegada. Has de fer un sacrifici molt gran i la teva parella ha de tenir una absoluta comprensió. És un sacrifici que només saben el que el pateixen.
Què se sent en tenir un càrrec polític com el teu?
Un orgull molt gran. Per a mi, és un gran honor ser l’alcalde d’Igualada. Ara ja portaré catorze anys, i és un orgull que et valorin a la teva ciutat, però també a fora, quan algú valora els canvis que s’han fet a Igualada. Això és la meva gasolina.
Com és habitualment el teu dia a dia?
Doncs ben d’hora al matí, faig una cosa que en dic “apatrullar la ciutat”, i és que visito diferents barris i faig fotos de coses que no m’agraden. M’agrada que la ciutat estigui endreçada, perquè això genera un ambient comunitari més bo. Després, tinc reunions i trobades amb gent que necessita parlar amb mi, amb l’equip de regidors i amb l’equip de serveis tècnics. Acostumo a fer dinars de feina per aprofitar. I també faig un munt d’actes públics: presentacions de llibres, exposicions, dinars… I el cap de setmana és una bogeria d’actes públics culturals i esportius. Mireu: perquè arribin recursos aquí has de trucar a moltes portes, i has d’aconseguir que s’obrin, però si no truques, no s’obren. Per això diuen que soc un alcalde molt pesat, perquè sempre estic trucant a les portes, intentant convèncer els consellers, els diputats, el President de la Generalitat…
Creus que tot ho has fet bé? Et penedeixes d’alguna cosa?
És impossible fer-ho bé tot. Però ho torno a dir: o encertes, o aprens. S’ha de fer autocrítica i us diré una cosa que crec que no vaig fer prou bé. El futur, no només d’Igualada, sinó de la Conca d’Òdena, passa per la creació de sòl industrial, perquè és el que genera més riquesa. Ens vam reunir els set alcaldes de la Conca, de cinc forces polítiques diferents, i es va acordar ampliar 100 hectàrees, però crec que no vaig saber convèncer prou bé els set alcaldes del fet que havíem d’haver estat més ambiciosos, perquè el sòl industrial és la prosperitat d’un territori i no podem quedar-nos enrere.
Quina creus que ha sigut la teva millor acció com a alcalde?
Tothom em diu que és el Parc Central, però no és veritat. Sé que, d’aquí a deu anys, es veurà que la nostra millor acció ha estat la Universitat, sense cap dubte. Aquest any hi haurà 1.000 estudiants universitaris a Igualada (i volem arribar aviat als 1.500), ja que és una universitat pública, sense un gran cost i a més que és a Igualada: no farà falta que alguns estudiants igualadins marxin per falta d’estudis. Això és qualitat de vida. I fixeu-vos com pot quedar Igualada en un futur proper: dos campus, el 4D Health, l’hospital universitari, la residència i, a més, esperem aviat que ens senyalitzin Igualada com a Ciutat Universitària.
Creus que seràs alcalde durant molts anys? Què t’agradaria fer després?
Aquesta pregunta li agradaria sentir-la a la meva dona. Ser alcalde és apassionant, i especialment ara perquè tenim un munt de projectes, però serà la ciutadania qui decidirà: nosaltres ens examinem cada quatre anys. Ara no us en puc dir més, perquè no decideixo només jo, he de parlar amb la meva família i amb el meu entorn. Què voldria fer si no fos alcalde? No ho sé, però una de les coses que sí que faré, i que no ho he dit pràcticament a ningú, és tenir un hort, perquè el meu pare i el meu avi ja en tenien. Estic obsessionat amb tenir un hort, m’encantaria, per passar-hi estones tranquil i per menjar allò que tu has cultivat.
Creus que Catalunya i l’Estat Espanyol estan ben governats?
Tinc una barreja de tristesa i d’avorriment amb la política estatal. Cansa veure aquestes discussions i aquesta poca capacitat d’arribar a consensos. La política estatal em motiva molt poc, perquè hi veig molts extremismes i per a mi el que és bo és la centralitat. Si la ciutadania s’ha cansat de la centralitat, tenim un problema greu; si la ciutadania vota extremisme o vota autoritarisme, és que alguna cosa no s’ha fet bé; crec que s’ha de fer un punt d’autocrítica. A la política catalana, malgrat que està molt millor que l’espanyola, també som en un punt on a la gent li costa saber per a què serveixen les institucions, i hem de ser capaços de prestigiar i de valorar les institucions, que són molt importants, i també de prestigiar els polítics, que estan molt mal vistos. Però vivim en un moment en què les xarxes socials i les fake news poden fàcilment intoxicar-nos, a vosaltres o a mi. Us demano que tingueu la capacitat de valorar per vosaltres mateixos el que us arriba per les xarxes, però també que tingueu la capacitat de deixar el mòbil de banda en algun moment i de parlar cara a cara, que és una cosa que acabareu valorant.
Hi haurà projectes importants pròximament a Igualada?
Molts! L’ampliació de l’espectre universitari a la nostra ciutat (a veure si podem sortir-nos-en amb la residència), el nou mercat municipal (amb una inversió molt gran), fer el passeig nou, el soterrament de l’estació de trens d’Igualada, la base dels agents rurals (una de les més grans de Catalunya i on hi haurà també una escola de natura), seguir amb el projecte de les biophillic cities (la natura ha de tornar a la ciutat, per això també ampliarem les anelles verdes), farem un pont tibetà a la carretera de les Maioles, també estem treballant per l’ampliació del Parc Central (el millor està per venir: serà espectacular), també hem començat el projecte d’arreglar el riu (fer que el riu sigui el nou Parc Central), rehabilitació d’habitatges al centre… Tot això em convida a pensar que anem en la bona direcció. Però el més important és el polígon industrial: vosaltres heu de poder treballar a la vostra ciutat; els joves han de tenir un futur de qualitat a la seva ciutat.
Per acabar, hi ha alguna cosa que vulguis dir als joves de la ciutat?
Jo el que demano als joves és que siguin crítics i que tinguin un criteri propi, que no es deixin portar pel que pensi la majoria. I… sabeu que hi ha els ninis, que ni estudien ni treballen? Doncs jo dic als meus fills: “vosaltres heu de ser els tris: heu de ser els qui han de treballar, els qui han d’estudiar i els qui han de fer voluntariat”. Aquesta és la manera de fer de tot i poder triar bé el que vols fer en un futur. La vostra vida no us l’arreglarà el Marc Castells: jo puc facilitar que a la ciutat es visqui bé, però el vostre futur no depèn de mi o de qualsevol altre, heu de ser vosaltres mateixos que l’afronteu. En aquesta vida no us heu de rendir mai: per molt que algú us digui que no us en sortireu mai, si creieu en vosaltres mateixos sempre guanyareu… Però jo us veig i crec que tenim el futur assegurat! Per tant, espero veure-us algun dia aquí al saló de plens, que s’haurà de fer el relleu en algun moment!
